Es tracta d'una església romànica construïda al s. XII, una construcció de planta basilical d'una sola nau amb volta de canó, absis semicircular molt allargat i campanar d'espadanya o cadireta. La nau, que va ser restaurada l'any 1957, està construïda amb travertí de les Estunes i no presenta decoració.

La decoració escultòrica és concentra a la portalada i a l'interior de l'església, a l'arc triomfal que separa la nau del presbiteri. Aquest arc és llis però està resseguit per una motllura circular decorada que acaba amb una boca de lleó.

Als capitells que el sostenen es poden veure diverses figures masculines amb barba que s'introdueixen elements vegetals a la boca, i que s'han interpretat com a atlants. Les diferències són als àbacs. A la banda dreta veiem àngels amb el Pantocràtor dins una mandorla, Adam i Eva i un personatge grotesc, així com l'arbre del Paradís amb la serp. Mentre que a l'àbac esquerre s'hi observen figures en relleu representant els dotze apòstols, que acompanyen el Pantocràtor i la Verge amb el Nen.

Pel que fa a la portalada presenta quatre arcs en gradació que no guarden cap paral·lelisme, l'interior és circular i els altres es van convertint gradualment en arcs de ferradura. L'arc superior descansa en un guardapols decorat amb fulles de parra, mentre que els altres dos arcs ho fan sobre columnes amb àbacs i capitells decorats amb motius de fulles de parra, animals del bestiari, pinyes i rosetes.

L'arc interior acull 22 medallons integrats a les dovelles amb gran varietat temàtica i diversos símbols: treballs de cistelleria, creus d'Alcántara i Calatrava, animals i humans. Les monedes romanes encunyades a Empúries i Girona es consideren models d'aquesta decoració que no te paral·lels en el romànic català.

Fora l'església, prop del cementiri, hi ha un edifici de planta quadrada i obert als quatre vents; és el comunidor des d'on es conjurava el mal temps amb precs i exorcismes.

Amb la col.laboració de MUSEUS DE BANYOLES

Santa Maria de Porqueres s'alça sobre un petit turó a la banda occidental de l'Estany de Banyoles, a uns 2 km de la ciutat al peu de la carretera que envolta l'Estany.

Coordenades GPS: N 42.121734º - E 2.748336º

EL PATRIMONI DEL PLA DE L'ESTANY. INVENTARI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA COMARCA. Elisabeth Oliva i altres. Consell Comarcal del Pla de l'Estany, 2005

PORQUERES - Josep Grabuleda i David Sala - Ajuntament de Porqueres, 2003

CATALUNYA ROMÀNICA. Volum V: EL GIRONÈS, LA SELVA I EL PLA DE L'ESTANY. Diversos Autors - Barcelona, 1991

ESPAI D'INTERPRETACIÓ